La Plaça del Diamant, emoció a flor de pell

La Plaça del Diamant, una obra gairebé contemporània pel seu contingut polític i ja considerada un clàssic de la literatura catalana de postguerra, va emocionar de valent el públic que es va quedar bocabadat per l'alt nivell de la companyia de teatre que l'interpretava. El nivell dels actors va estar molt per sobre de les expectatives del públic i fins a tres ocasions van fer caure la llagrimeta als espectadors.

La Colometa, enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, renuncia a la seva pròpia identitat cedint tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d'una època que deixava la dona en un segon pla. Com moltes dones de l'època, veu anar-se'n i morir els seus estimats, passa gana i té dificultats per tirar endavant els fills. Al llarg de l'obra, l'espectador va anar descobrint la resignació d'aquesta dona davant la realitat que li ha tocat de viure.

La història és plena de Colometes i, Mercè Rodoreda, les hi fa en aquesta obra un especial homenatge.

Una obra publicada per primera vegada l'any 1962, ha estat traduïda a més de 30 idiomes i ahir va fer vibrar de valent el públic del Fòrum Berger i Balaguer.