Nou disc 'Banderes per daltònics'

Mazoni va publicar el passat divendres 5 de setembre el seu nou disc 'Banderes per daltònics'. Produït per un membre històric del grup, Aleix Bou, es tracta de l'11è àlbum de la discografia del grup empordanès liderat per Jaume Pla, continuador d'una trajectòria que ha donat temes emblemàtics com "No tinc temps", "Eufòria", "Ei, que surt el sol!", "La promesa" o "A.I.L.O.D.I.U." BANDERES PER DALTÒNICS (Bankrobber, 2025)

La vida ens fa donar moltes voltes per tornar, sovint, al punt d’origen. Com un fill pròdig que ha tastat mil aventures musicals, ara Mazoni torna a casa. Torna al pop. Aquí tenim “Banderes per daltònics”, que perquè tothom ho entengui podríem dir senzillament que és un disc 100% Mazoni. En els darrers anys, la discografia de l’artista empordanès s’havia convertit en un parc temàtic de projectes singulars, buscant sempre un risc artístic que defugia el seu marc de comoditat. Tot ha valgut la pena però és hora de reiniciar: Mazoni torna a fer cançons que són cançons i prou, cançons com només ell sap escriure amb tota naturalitat. És la música que ha mamat, la que li brota automàticament quan improvisa una melodia sobre uns acords de guitarra.

Amb “Banderes per daltònics”, Mazoni recupera el motllo original, aquell del que va extreure himnes com “No tinc temps” o “Eufòria”. Després d’un silenci discogràfic de quatre anys, Jaume Pla ha reconnectat de ple amb l’esperit dels inicis, la idea romàntica de fer cançons per gust, per instint. La vitalitat, les melodies instantànies tornen al centre d’operacions del compositor empordanès, que abraça el pop en la seva accepció més exquisida.

El procés com s’ha gestat aquest disc també ens connecta amb el primer disc en català de Mazoni, el seminal “Esgarrapada” (2006). Després d’un procés compositiu meticulós, que ha implicat una trentena de cançons, les 11 finalment escollides s’han produït colze a colze amb Aleix Bou (membre històric de Mazoni i aliat de Pla en l’equip de producció Passamuntanyes). Per interpretar-les, no s’ha recorregut a una banda estable sinó que s’han escollit els músics més adequats per cada cançó, reunint amics especials que s’han trobat pel camí al llarg dels anys. Entre els participants hi trobem Jordi Bastida, Dani Ferrer, Amaia Miranda, Joan Torné, David Mauricio, Raül Gallego... A més de músics que han format part de l’alineació mazònica al llarg dels anys com Miquel Sospedra, Adrià Bravo, Natán Arbó o el propi Aleix Bou.

L’objectiu final era recuperar les sensacions dels inicis sense renunciar al preciosisme i al detall. Prendre’s temps per tal que cada decisió fos l’adequada. Jugar a casa però exhibir la millor versió possible d’un mateix. I això es tradueix en una sèrie de tornades directes i instantànies (“Un racó de pau per cadascú”, “Ja no em lliguen les cadenes”), arranjaments d’orfebreria pop (“Fe dins la tristesa”), moments de recolliment acústic (“Cançó trista”) i escapades cap al rock’n’roll més lliure (“La cuina està tancada”). Pop de la millor factura que s’entreteixeix amb una escriptura precisa, que ens recorda que Jaume Pla és una de les millors plomes de la nostra escena musical.

Si t’agrada el Mazoni de tota la vida, aquest és un disc 100% Mazoni. I si encara no coneixes Mazoni, aquest és el disc que 100% t’has d’escoltar.

BIOGRAFIA

Mazoni és el nom artístic del músic empordanès Jaume Pla (La Bisbal d'Empordà, 1977). Va formar el seu primer grup als 13 anys, juntament amb Carles Sanjosé (Sanjosex), i més tard va ser cantant del grup Holland Park, amb qui va publicar els discos Welcome to Holland Park (2002) i Things were easier when we played music (2004), tots dos sota el segell Bankrobber. El mateix any 2004, Jaume Pla va abandonar Holland Park per centrar-se en la seva carrera en solitari, ja amb el nom de Mazoni.

Ja com a Mazoni ha publicat un total de 14 treballs. Ha participat en festivals com el Primavera Sound, popArb, BAM, MMVV, Altaveu, Acústica, etc i també ha actuat al prestigiós South By Southwest de Texas i a la Canadian Music Week de Toronto. A més, Jaume Pla va acompanyar Pau Riba amb la Banda dels Lladres (2006).

La carrera de Mazoni afronta projectes cada vegada més singulars. Mazoni viatja a Turquia per dialogar amb músics turcs gràcies al documental Navigam: Per primer cop a Istambul, que també s’acabaria plasmant en una col·laboració als escenaris. I també es tanca durant un mes a Arts Santa Mònica per escriure cançons, una experiència que es recolliria al llibre disc 31 dies tancat, en col·laboració amb el periodista Nando Cruz.